Fitxa de la carta

Reus, jener 8 de 1823.

Mol s[eny]or meu d[o]n Ramon: may se·coneix los amichs més q[u]e quan co[n]vé. Jo fins ara no e volgut es_criure-li las mias aflacions causadas per algunes respostes ynsoltans fetes per lo Ramon, per aver-li demanat varias gegades [sic] la roba q[u]e nesesitu y en molta rayo q[u]e deu donar-me.

V[ostè], per la intimitat q[u]e té ab ell, e·pensat q[u]e li pudri[a]·damanar a lo menos una mantelline y un vestit, q[u]e no’n tinc y no me’n puc fer, y los pares tenpoc per cer-los tems tan dolens y tod los a·vingut al contrari q[u]e en prou feñe poden supsistí per rayo de aver de acudir als plasos de la mia jermana gran, per raó dels cuals pochs dias ha foran sitats y a·pasar de y to[t] no pug[u]eren donar-li las 800 q[u]e de_mana y, ayxí, no·sé en q[u]è pararà la cosa.

La in_clusa va per lo Ramon. Se servirá en_tregar-li es_presan-li lo raferit y tot lo de_més q[u]e v[ostè] miri més inconvenien per obligar-lo, pues q[u]e jo en v[ostè] e·pusat la confiansa y espero q[u]e farà aqueixa dillisènsie com·que·fos cosa sua, q[u]e, si no me conving[u]és, no li demenerie. Fasi lo favor de respondre’m lo resultat. Perdoni y dispos[i] de sa s[ervidora],

Maria Serra y Ballvé