Querida germana: nos alegram que estigueu bons en comp[anyi]a de la mare. Nosaltres, a Déu gràcias o pasam bé, per servir-bos.
Habem sentit la mort de la tia Palau. Déu la tinga al sel.
Me alegro que hajau fet callar a Serbera donant-li cent lliuras, pues las altres las ý donarem quant aurem beneficiat nostres cosas.
Ja tinch prebingut al s[enyo]r rector de Vilamaculum lo que deu fer.
De la casa al costat de la nostre és menester que ne pàguian las dos-centas lliuras francas, esto és, que pàguian lo foriscapi que nosaltres debem de quant la compràrem, pues no benem per necesitat.
No bull tan_poch que se encarrèguian lo sensal, perquè ja lo quitarem nosaltres y axirem de la obligació.
Vetx lo que diu la mare que ý aurà poch oli est any. Fasas la boluntat de Déu, pues nos acontentarem ab lo que nos dònia.
Està molt bé que ajas fet escriurer a Mornau, que no # los banos.
Cuidaré de reglegar lo resibo de Serbera y tinch cuidado de que la Serafina fasa àpoga y definisió de las dos·centas lliuras quant baja algún notari per aquí.
Saludam a tots y pregam a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na, 2 de juny de
[P.D.]: Te fas a saber que la Anneta patita se torna molt inquieta, però ja comensa a conèxer las lletras y encara no parla clar.
Ton germà que·t’estima,
Escofet
