Fitxa de la carta

Olot y octubre 3 de [17]89

D[octo]r Bona[ventur]a: satisfent a·la·tua del primer del corrent, te dich q[u]e las dos fillas tuas, com y també tots nosaltres nos mantenim sens novedat, gràcias al S[enyo]r y a sa·M[ar]e S[antíssi]ma, y celebrarem q[u]e m’ho pàsias bé y q[u]e te man[t]engas bo y alegre, com ho desitjam y te saludam ab tot afecte.

De d[o]n Raba res se deu, ni de·la causa, sols q[u]e me ha dit lo lector Pagès q[u]e és en esta p[e]r la indisposició de son pare, q[u]e p[e]r ora ho pasa un poch millor, q[u]e lo dit d[o]n Raba anava a la tertúlia de la parenta del regent alguna vegada ab Latamendi, q[u]e és de escrunyar [sic], però no crech q[u]e encara·q[u]e pretenguesin girar lo regent [ho] conseguisen, p[e]r ser home entruro [sic], lo q[u]e sentiríam. En fin, lo S[enyo]r y sa M[ar]e S[antíssi]ma nos dònian lo de·justícia si convè y q[u]e sia ab brevedat p[e]r posar-te tu ab quietut, q[u]e tant ho necesitas. Me han contat q[u]e d[o]n Raba feia traurer artigas al mas Costa, de q[u]e penso té ja·los diners m[ol]t temps a y un zecador de boscos ho ha impedit, q[u]e és mal p[e]r los arrendataris, q[u]e entre altres és lo Vealich. Ells se aclariran.

Veix lo q[u]e dius en·orde a·la dida y ab la Maria Rosa, Rosita y demés pendrem los medis conegarem convenients en orde·a la Francis[que]ta p[e]r sa salut q[uan]t se desmàmia, q[u]e no se tardarà y, en q[uan]t a·la habitació del sastre, la·pasarem de novas y rahons fins q[u]e sia fora de esta ta casa p[e]r no atropellar a·la noya.

En·atenció q[u]e lo masover q[u]e haviam posat al mas Golomanés, q[u]e és casat ab la viuda, se ha espantat de manar la·casa de dit mas y se’n·vol anar y q[u]e havem judicat ab lo Esteva de Riumitg y·a Masclot, q[u]e són los seus parents, q[u]e és millor a la Theresa son marit y demés que se’n vàgia y m[ol]t millor p[e]r la·casa. Pasaré a·arrendar-lo al masover del mas Cucut, q[u]e era del oncle, mentras tu hi vínguias bé p[e]r haver-m’o aconsulat axis home de intelligència, pues són gent q[u]e, ademés de·tenir en·pràctica la terra·de·dit mas, són uns faquirs, q[u]e és dir m[ol]t treballador. Són molta·gent de q[u]e nececita aquella casa y, acomodats y penso·dels millors q[u]e aya en·esta terra p[e]r conrruar lo dit mas Golomonés, y són bons pagadors y fiels, q[u]e axís me consta. Los pactes són q[u]e pagarà parts de quatra de tots los grans y granas, cànem y parts de·pomas, dos gallinas y dos capons, un tosino de 10 ll[iures], vint-y-sinch cargas de llenya, quaranta lliuras de adjutori annuals, q[u]e axí a de mantenir dos anyells y la obligació de traurer cada any tres cortons de artigas, q[u]e és lo q[u]e pot pagar, de q[u]e ell ne·està content, q[u]e lo masover hi pot m[ol]t ben viurer sens escanyar-lo, segons me han dit m[ol]ts propietaris de Bagudà y penso q[u]e de·dit mas anant-i dit masover, si a tu te apar bé, q[u]e axís he quedat, se’n·traurà cada any 30 ll[iures] més y axís, si vols, li faré arrendam[en]t p[e]r sinch anys y cuidaré de posar masover al mas Cucut, pagant lo mateix arrendam[en]t q[u]e se’n paagava [sic], q[u]e penso serà lo para patit de la Roseta, q[u]e també és bon treballador y, p[e]r Nadal venent, en cas te resòlguias hi anirà lo masover nou y lo home de·la·viuda penso q[u]e ja té altras terras de·altra·part p[e]r sa manutenció en lo terme de esta vila.

Los·de·casa Masmitjà, q[u]e estan bons y te saluda[n], igualm[en]t saludan a·la·Maria, desitjant tenir ocasions de servir-vos, igualm[en]t te saludan los de·casa Fillol, com y també a·la·Marieta.

En q[uan]t a Sgosa [sic], ja·li·escriguí lo correu pasat, de·lo·q[u]e me’n donaràs avís. A lo s[enyo]r Joseph Salgàs li està bé lo q[u]e escrius y, al·pas q[u]e te dona las gràcias de·lo q[u]e has practicat en orde·als seus fills y dinés, te retorna la expresions, desitjant tenir ocasions de·servir-te.

En q[uan]t al s[enyo]r Salvador Roquer y parenta sua, feu lo q[u]e vas saber y me alegro estigan contents de mi y los saludaràs de·part mia. Igualm[en]t saludaràs a·la Maria, criada, q[u]e era del d[o]n Truglàs, son s[enyo]r.

Tu procura estar bo y alegre, q[u]e és lo q[u]e te importa y desitjant y saluda als de casa Fillol, casa Sala, Generés, d[o]n Antoni Moner, r[everen]t Joan Baylina, s[enyor]a Maria y demés acostumats y los estilats, te·retornam las expresions y disposa de·ton germà y s[egu]r s[ervid]or q[u]e prega al S[enyo]r te g[uard]e m[olt]s a[ny]s.

D[o]n Pere Santaló

[P.D.]: Ja està entregada la carta me enclogueres a·la cosina Marcè. Se asegura q[u]e està ajustat lo casam[en]t de lo hereu Solà ab una filla de casa Burguès de Gerona, que donan sis mil lliuras y dos mil p[e]r agullas [sic], sens las calaxeras, y me han dit q[u]e ja estavan fets los capítols, a lo q[u]e hi ha contribuit m[ol]t lo Illustrísim de Gerona. També se asegura q[u]e lo hereu Ferrer se casa ab la filla de casa Pasqual y q[u]e també està fet lo casam[en]t, però tardarà encara a afeccuar-se respecte q[u]e lo d[octo]r Ferrer vol q[u]e lo seu fill sia agraduat, q[u]e aquest any li toca agraduar-se, lo q[u]e principalm[en]t fa p[e]r nosaltres, q[u]e nosaltres anem bé.

D[octo]r B[onaventur]a Santaló