Ficha de la carta

Querida germana: selebram que ajas conbalescut de ton cada[r]n y que la mara sia la més forta de totas. Tu procura a conserbar-la y escusar-la lo que pugas de que baja a cansar-se.

Lo germà del Àngel no’l abem bist encara, però bos donem las gràsias del de las mitjas butifarras y taronges y bos remetren los encasecs que dius.

Mornau se troba a esta y abem parlat de Miguel. Sa mare lo bol a exa vila. Jo no·sé què procurar-li, pues si lo agués bolgut dexar corre lo món auria estat altra cosa y se auria pogut pensar son acomodo. Ara jo no·sé què fer-i.

Domingo Pell se troba a esta per sas pretencions y està bo.

Saludo a tots y bos desitjo felizes Pàsquas y progo a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na, a 10 de abril de 1757.

Ton germà que més te estima.

Escoffet.

[P.D.]: Digas-me si la Maranciana se troba aquí.