Querida germana: selebram que ajas conbalescut de ton cada[r]n y que la mara sia la més forta de totas. Tu procura a conserbar-la y escusar-la lo que pugas de que baja a cansar-se.
Lo germà del Àngel no’l abem bist encara, però bos donem las gràsias del de las mitjas butifarras y taronges y bos remetren los encasecs que dius.
Mornau se troba a esta y abem parlat de Miguel. Sa mare lo bol a exa vila. Jo no·sé què procurar-li, pues si lo agués bolgut dexar corre lo món auria estat altra cosa y se auria pogut pensar son acomodo. Ara jo no·sé què fer-i.
Domingo Pell se troba a esta per sas pretencions y està bo.
Saludo a tots y bos desitjo felizes Pàsquas y progo a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na, a 10 de abril de 1757.
Ton germà que més te estima.
Escoffet.
[P.D.]: Digas-me si la Maranciana se troba aquí.
