Querida germana: per la tua me alegro que lograu salut. Nosaltres , a Déu gràsias, fem lo matex.
La noya lo diumenge pasat tingué una gran febre que crèiam que acababa sos dias. Li a durat tres dias ab la major forsa y li a exit picota, però és tant bona que no’n té sinó cosa de cinquanta grans y tot lo dia demana pa y menjar. Al matex temps a romput un ullal y, a Déu gràcias, o pasa vé. Donam las gràsias a nostre patrona.
Est correu escrich a Mornau que bos enbíhia lo cotó que aureu menester per fer la tela, pues me an dit que va més barato a esta ciutat y, axí, envia-li la mostra de la qualitat, que sia prim y digas-li quantas lliuras ne as menester, que luego te’l enbiarà.
Las toballolas no an de ser llisas, sinó ab gra com los toballons y de la matexa amplària.
Me alegraré que tots o paseu vé. La Manuela ja té prou feina en cuidar la noya y la Francisca tanpoch fa altre cosa y encara no ne poden exir, perquè és molt tremenda.
Saludam a tots y pregam a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na y agost 20 de 1757.
Ton germà que te estima,
Escofet
