Querida germana: me alegro que los de casa goseu salut y sento que la tia Palau estiga combregada de mal de costat. Li desitjo tota la millora si conbé y consol al uncle Juan.
Ja sabia que lo Àngel no aportaria cap dine[r] y me apar bé que apòrtia lo blat fet farina, perquè lo bengau.
Ja que te aparex que lo oli baldrà més, dexa’l estar y dígas-me quant falta per fer las 100 ll[iures,] q[u]e jo donaré probidència o, si·no, matlleba-las a Domingo Pell, que jo ja li·é parlat que luego se li faran entregar.
Est correu escrich a Mornau que·us enbia dos banos, pues ja és fora Domingo Pell.
Las anxobas que estan en la olla seran millors.
Lo llaut de Blanas de Domingo a de venir a esta. Dona-li la garnatxa y los gots de cristall que me feres portar y si la garnatxa no és bona no li dònias.
La mara y la filla bos saludan y la primera sol tenir cubrimens de cor als matins, ab que judicam serà indisposició de nou mesos. Déu o pòrtia tot bé. Saludo a tots y prego a Déu te g[uard]e.
Ton germà q[u]e·t’estima,
Escofet
[P. D.]: Lo s[enyo]r rector entregarà 5 ll[iures] si·no las à donadas.
