Querida germana: per la tua me alegro que continueu a pasar-o vé. Nosaltres, a Déu gràsias, estam bons, excepto la noya, que encara la duran las cambras y li bolem fer lo remey que dius. D[ony]a Manuela declara ja son preñat ab bascas y poca gana de menjar.
Probaré lo escabetx que dius y la garnatxa, però no te descuídias de enbiar los vasos y encomanar-ne una dotzena més que sian tots llisos y petitets.
La mare se podrà aturar las sent lliuras per la Maranciana, però no·ý à que donar-los fins que jo y baja, perquè bull que fasa difinició de tot lo dot.
No entench lo que bols dir de·què lo cosí Xico se’n va luego y no se’m porta lo oli.
Lo recto[r] de Vilamaculum me abisa de una batuda de blat de 18 quarteras de ters y, segons axò, a·par que no ba mal.
Vejas si podrem comprar la casa de Isidro Alfaràs, q[u]e està al costat de la que abem comprat.
Fes que la mare se guàrdia de la caló y de cansar-se, pues si aquí fa tant caló com per así, ne farà molta.
Déu te g[uard]e, ab recados a tots, &
Ton germà que·t’est[im]a,
Escofet
[P.D.]: An Miquel bos farà donar duas pasetas que he pagat per un paper que e·fet traurer per Barrera.
