Querida germana: rebo la tua y me alegro que continuau ab salut. Nosaltres, a Déu grà[cie]s, proseguim vé. La noya, ja millorada de son accident, sols a quedat ab un poch de febre y un gran regust, però esperem que continuarà en pasar-o vé. La ha curada un remey que fa lo gobernador de Monjuich y li a probat tant bé, que quant pensabam que·[e]s moria, la a dexada com tinch dit, a Déu y a la Verge mil gràcias, etc.
Lo llaüt de Domingo no ha arribat y me temo q[u]e lo escabetx no se pèrdia.
No me as dit més si se fa la tela per estoballas y toballons. No he enviat lo cànam perquè no balia res y lo e tornat, esperant la de esta cullita, que ne farem provisió.
Procureu a no parlar res en cosas del comú ni posar-bos ab exas conbersasions, pues estich en picar lo cap dels dits al primer que se presèntia ocasió sens distinció de parents, pues ja estich enfadat de tantas brabatas.
Procura conserbar la mare y estar bona, ynterín q[u]e prego a Déu te g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na y juliol 30 de 1757.
Ton germà que·t’estima,
De Escofet
