Querida germana: selebro la salut que gosau. Nosaltres o pasem vé, a Déu gràsias, però la noya, no ý·á modo com fer-li parar las cambras, de manera que està tant seca y flaca que temo molt, si la febra se·li aumenta, que puga exir de aquesta. Tot sia per Déu. Pregau-li perquè la dèxia si conbé, pues després de aber costat tant a sa mara és més sensible.
En casa del cosí Xico ý á sinch botas de oli per lo que qudà a deurer lo any pasat. Segons lo compte pes, eran quaranta y duas lliuras las que jo abia pagat.
Per ara dexarem la casa de Isidro y quant jo baja veurem lo que conbé.
Lo escabetx lo probarem y me alegraré sia bo, perquè la Manuela no menja res y podrà ser que li gústia.
Ja betx lo que·[e]m dius de la mara. Digas-li que se estiga quieta, que quant jo ý aniré disposarem si pot venir a Barcelona y, allabors, porà pasar a Figueras y per tot y que·[e]s dèxia de comaratges. Tu persuadex-la que no·ý baja.
D[ony]a Manuela ja està de dos mesos y mitx y, per lo nobembre, estant tant abansada, no·sé si serà conbenient que·[e]s pòsia en camí per anar a exa. Jo tindria gran gust que anàs a parir aquí, però com jo me’n auré de tornar, no crech que ella se bolgués quedar, però de·aquí a llabors ý á ancara alguns mesos y veurem lo que serà més conbenient.
Quedo per servir-bos y prego a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na y juliol 23 de 1757.
Ton germà que·t’estima,
Escofet
