Germana querida: per lo llaut te he enbiat un coba de pèsols, fabas y carchofas, plats, testos y las botas de garnatxa y oli. Discorro que ja ho auràs rebut.
Abiso al cosí Xico perquè me diga quinas cosas se troban en la casa de d[o]n Bentura, perquè jo li pago tot lo que compra y no boldria que·í faltàs res de lo que pago.
Digas a la mare que dònia los dinés que tinga a Domingo Pell, que me los aportarà y que sols se’n reservi de uns pochs per pasar y que còbria los dinés que jo he donat per Súria a Castelló.
Per ara donaré a d[o]n Bentura una partida de dinés y, después, quant vendrem lo oli o ne tingam de altre part, li donaré lo restant.
Digas-me si a plogut y si lo olibar nou ba bé y si son vius los ollastres.
Me alegro que ajas rebuda la xocolata y que sia bona, com tanbé las corbatillas.
La noya y la mara bos saludan de cor y quedam tots per servir-bos, pregant a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na, a 24 de abril 1757.
Ton germà que·t’estima,
Escofet
