Querida germana: selebraré molt que en compa[nyia] de la mare y Serafina logreu salut. Nosaltres, a Déu grà[cie]s, continuam ab robustes per servir-bos.
Te dono moltas gràcias de aber-nos fet la recluta de las duas criadas y pots esforsar-las a que bingan lo més prest que pugan sino han marchat. Crech que la Beta Vaola serà bona per nosaltres, la altra no la conech; en·fin, Déu bulla que·u asertem per·què estam benuts ab lo serbey que corra.
Escrich al rector de Vilamaculum perquè bos enbíhia un tosino, enbiaré lo bacallà y xocolata que demanas, com tanbé la casaca blaba perquè la aprofítias. No tinch carratell de garnatxa que sa lo enbihi.
Al fill fuster de la Maranciana Gasañas he donat deu pasetas per cuidar-se respecte de aber estat malalt. Li podràs dir que te las dònia y abisa·m de aber-las cobradas.
Crech que lo cosí xico te haurà entregat sis pesetas y mitja de la cota que li enbihí.
Las mias cosas no ban gaira bé. Déu farà que se adòbian.
Encomaneu-o a Déu y a nostra patrona a qui prego bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s.
Bar[celo]na y gener 2 de 1761
Ton germà que més te estima,
Escofet.
